Un moment important de la seva vida és quan després d’una forta implicació social veu que, amb l´arribada de la democràcia, molt dels seus companys es col·loquen en diferents càrrecs públics i la mobilització social es va reduint.
Desocupar l´ordre amb moviments de gestos radicals. Aquells moviments on no importa el que diuen sobre ells mateixos (moviment okupa, allibera un lloc però no diu res del seu moviment). Les consignes d’aquests gestos i actuacions no són reivindicacions. Alguns moviments són la crema de cotxes a França, la campanya “no tendrás una casa en tu puta vida” o el “que se vayan todos” de Argentina.
La crema de cotxes o suïcidis a France Telecom no és un problema d´integració sinó d’humiliació. Davant d´una humiliació un destrueix allò proper (material o a la seva pròpia persona). És un moviment nihilista d’afirmació destructiva. També es com dir-li’s, “nos us penseu que esteu tan tranquils”.
Desocupació de l´ordre. Quan s’okupa una casa no s’ocupa una casa sinó que es desocupa un odre determinat.
Quan i com comencem a atacar la realitat? (tancant-nos en un lloc? Trencant alguna cosa?)
La vida és capitalisme (no és una visió pessimista sinó que representa la realitat). La vida es una presó o un camp de batalla. Avui no vivim sinó que gestionem la nostra vida (i si ho fem malament ho paguem). Poder terapèutic: s’ha passat del poder disciplinari (que crea individus normalitzats) a un poder terapèutic (on t´has de gestionar tu mateix i per sempre) que t’hipoteca de per vida. Aquest tipus de poder permet que visquem amb el mínim de vida per seguir treballant – prenent-nos antigripals per no fallar a la feina. Els sistema de crèdits es com els antigripals, permeten seguir treballant. El poder terapèutic és l´asseguradora de la mobilització global (funcionament diari del sistema).
Trencar amb el nostre quefer diari només es treu d´una passió (odi cap a la nostra vida), no d´un coneixement sobre la realitat.
L’Anonimat és una força que s’oposa a la mobilització global. Crea una potència desocupadora, buida les institucions, deconstrueix i difícilment construeix. Alguns exemples són la crema de cotxes a França, la campanya “no tendrás una casa en tu puta vida” o el “que se vayan todos” de Argentina. No aposta per la negociació (parlar amb l’Ajuntament no porta enlloc); s’assembla al moviment punk.
Espai de l’anonimat: són els espais que es creen quan s’interromp la mobilització global, la roda del sistema. La gent és capaç de fer-ho quan perd la por. De la desesperació no en surt res si no esdevé còlera (i es plasma col·lectivament).
Política nocturna. No creu en l´arribada d´un gran dia. Al centre hi ha la força de l´anonimat. Les opcions personals i col·lectives no es poden dissociar.
És possible l´aliança?: cal pensar i buscar quin sería el mínim de creença per poder aconseguir l´aliança entre la gent dels suburbis i la gent, per exemple, de France Telecom.
El terme “classe mitjana” es va posar ideològicament per intentar fer veure que està enmig de dos que es barallen.
Espai públic: és una espècie de supermercat més espai fronterer on es parla constantment però no es pot prendre la paraula.
Estat guerra: funciona amb una base d’amic-enemic. És un feixisme postmodern que situa l´autonomia al centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada