dimecres, 2 de juny del 2010

De la conferència de Sebastià Serrano (sobre comunicació i educació).

Només fico aquells aspectes que trobo rellevant per a la pràctica docent.

  • Cal que el professorat se senti feliç i valorat (comentari que fa al Departament d'Educació).
  • Sostenibilitat personal: som de les primeres generacions que hem de fer formació permanent acadèmica i ara caldrà afegir-hi formació permanent per a l´autososteniment - trobar la tranquil·litat personal i emocional).
  • La comunicació és la base de tot: sobrevivien els millor adaptats en comunicació (els que saben escoltar, olorar, tocar, mirar...) Va relacionat amb el seu llibre, la festa dels sentits. Ara les empreses comencen a fer cursets per aprendre a escoltar.
  • La base de tots els problemes és la comunicació: dels problemes cel·lulars - tipus cancer - a els problemes d´una nació neixen a partir d'un problema de comunicació.
  • La por. Un cert grau pot ser bo perquè ens permet estar més actius i atents però un excés ens bloqueja. Tenim hormones que pugen i altres que el fan baixar (com per exemple, crec, la oxcitocina; es pot baixar el nivell de por rient... potser caldria introduir més humor a les classes.
  • Adaptats a les xafarderies: fins fa poc temps només hi havia història oral (no escriptura). El nostre cervell, per tant, està més que adaptat a les xafarderies com a sistema de retenció i per entendre les coses. Cal saber-ho utilitzar dins l´aula (més mètode narratiu).
  • Comunicar és passar informació i relacionar-nos. Aquesta segona part, el relacionar-nos, ho fem quan festegem (ja que estem atents a com senten les paraules que diem sobre l´altre persona). Aquests indicadors surten en la comunicació no formal - que son fonamentals. Caldria tenir-ho més en compte a l'hora d´impartir les classes.
  • Un nen riu 400 vegades al dia des de fa milions d'anys; quantes vegades riem dins la classe?
  • Cares i veus amables. Tots, alumnat i professorat, el que busquem i volem són cares i veus amables - cal cuidar també la veu.
  • Gust per la simetria en la natura. Cal que les aules també ho reflexin.
  • Més informació a vegades provoca més incertesa (com per exemple amb el tema de l´alimentació). Cal educar a les noves generacions, i a nosaltres mateixos en això.
  • Estar bé emocionalment ens fa prendre millors decisions. Per això és important que el professorat estigui bé emocionalment.
  • A l'alumnat segurament la dopamina els hi funciona bé (riuen, s´ho passen bé...) cal que al professorat també li passi i ens passi amb ells. Cal introduir el riure i el bon ambient.
Problema de la xerrada: no acaba concretant. Obre portes però no ens mostra que hi ha darrera de cadascuna d´elles. No diu com fer les coses; només allò que cal fer. Potser és quelcom necessari per permetre'ns volar i pensar en els nostre centres.