LAS COOPERATIVAS DE CONSUMIDORES DE PRODUCTOS ECOLÓGICOS: otra forma de cambiar el mundo a través del consumo diario y de primera necesidad.
Unir un conjunto de familias y productores agrícolas a través del consumo. Esta es la estrategia que utilizan las familias que pertenecena las cooperativas de consumidores (de productos ecológicos) para transformar su realidad.
En una cooperativa de consumidores de productos ecológicos (CCPE) un grupo de familias se une y organiza para comprar los productos que necesitan a los productores agrícolas. Dicha compra, por tanto, se realiza de forma conjunta y sin pasar por intermediarios.
Para conseguir esto, el productor, a inicio de mes, informa de sus productos y precios. Las unidades familiares (UFs), cada semana, apuntan los productos que quieren y las cantidades. Esas demandas familiares se suman y se envían al productor para que las sirva la semana siguiente. Unos miembros de la cooperativa, siguiendo unos turnos semanales distribuyen en la cesta de cada unidad familiar lo que ha pedido.
Mediante este proceso, de forma semanal, cada unidad familiar recoge su pedido, hace el de la semana siguiente y colabora a transformar su realidad.
Dicha transformación de la realidad es posible ya que…
Por el hecho de organizarnos directamente con los productores:
Se evitan los intermediarios (que suelen ser grandes multinacionales y las que se llevan la mayor parte del beneficio de nuestras compras habituales).
Se potencia el consumo local (evitando los alimentos kilométricos – y por tanto el consumo de recursos fósiles y la contaminación).
Se crean grupos de acción (lo que permite transformar un hecho individual, como es el consumo de productos, en un hecho colectivo).
Se ayuda a que el mundo rural no se despueble ( y por tanto que grandes extensiones de terreno queden deshabitadas e improductivas y no se concentre la población en las ciudades),
Se puede escoger a los productores (y por tanto evitar aquellos que exploten a sus trabajadores y potenciar a los nuevos y jóvenes productores).
Por el hecho de consumir productos ecológicos.
Se reduce lacontaminación (del ambiente y de las aguas por la aplicación de agroquímicos).
Se favorece las pequeñas explotaciones (y por tanto un mayor número de trabajadores).
Se tiene una mejor salud ( y por tanto menos gasto para la seguridad social).
Se consumen productos de temporada (y por tanto que no han necesitado instalaciones contaminantes – como invernaderos o cámaras de refrigeración y congelación).
Por la unión de organizarnos como cooperativa y consumir ecológico.
Se permite que los productos ecológicos no sean sólo para una élite económica; la eliminación de los intermediarios permite compensar el incremento de coste que supone producir ecológico.
Se reduce mucho la generación de residuos no orgánicos procedente de los envases (ya que los productos se sirven a granel y, cuando no es posible, se potencian los productores que utilizan envases retornables)
Actualmente, en las cooperativas es fácil encontrar frutas y verduras, conservas, legumbres, zumos, lácteos, carne y proteínas vegetales de producción ecológica. También es usual encontrar productos de comercio justo (a veces también ecológicos).
La idea de organizarse para consumir no es sólo aplicable a los productos ecológicos. También se puede hacer para otro tipo de producto; sean cuales sean los productos, los beneficios sociales, económicos y medioambientales también serán muchos. Es responsabilidad de todas idear y saber crear dichas redes.
El objetivo de la educación debe ser desarrollar el talento, es decir, la inteligencia en acto que resuelve los problemas prácticos; que utiliza bien nuestras destrezas y capacidades para dirigir nuestra acción hacia una vida lograda.
La inteligencia la divide en dos tipos y unos criterios: la inteligencia generadora (la que creo las ideas), la inteligencia ejecutiva (la que sabe llevar esas ideas a la práctica, mediante una programación y constancia en la resolución) y los criterios de evaluación.
En los tres aspectos de la inteligencia (generadora, ejecutiva y criterios de evaluación), la actividad mental inconsciente juega un papel muy importante. De dónde o cómo se nos ocurren las cosas? Cómo acabamos decidiendo por cómo llevar a cabo el proyecto? Cómo evaluamos cual es la mejor decisión?).
Por este motivo, una tarea importante es programar o saber educar el inconsciente, integrar los conocimientos (no tener que pensar o computar para llevar a cabo ciertas tareas – como por ejemplo un tenista o un espadachín ante su rival).
En ese proceso de aprendizaje juega un papel muy importante la idea que tengamos sobre nuestras capacidades; por este motivo es importante fortalecer la autoestima de las personas (que favorecerá la aparición de la perseverancia).
La inteligencia generadora produce deseos, sentimientos (de los cuales no somos culpables, aunque sí de nuestras reacciones) e ideas.
La inteligencia ejecutiva debe dirigir la mirada, dominar la atención, planificar, regular las acciones, inhibir el impulso, tolerar la frustración, aprendizaje de la obediencia. El habla interna (y por tanto el lenguaje) tiene un papel fundamental (demostrado, por ejemplo, en los deportistas de élite).
Los criterios de evaluación serán nuestras guías, nuestros modelos interpretativos (que condicionarán y influirán nuestro actuar).
Un moment important de la seva vida és quan després d’una forta implicació social veu que, amb l´arribada de la democràcia, molt dels seus companys es col·loquen en diferents càrrecs públics i la mobilització social es va reduint.
Desocupar l´ordre amb moviments de gestos radicals. Aquells moviments on no importa el que diuen sobre ells mateixos (moviment okupa, allibera un lloc però no diu res del seu moviment). Les consignes d’aquests gestos i actuacions no són reivindicacions. Alguns moviments són la crema de cotxes a França, la campanya “no tendrás una casa en tu puta vida” o el “que se vayan todos” de Argentina.
La crema de cotxes o suïcidis a France Telecom no és un problema d´integració sinó d’humiliació. Davant d´una humiliació un destrueix allò proper (material o a la seva pròpia persona). És un moviment nihilista d’afirmació destructiva. També es com dir-li’s, “nos us penseu que esteu tan tranquils”.
Desocupació de l´ordre. Quan s’okupa una casa no s’ocupa una casa sinó que es desocupa un odre determinat.
Quan i com comencem a atacar la realitat? (tancant-nos en un lloc? Trencant alguna cosa?)
La vida és capitalisme (no és una visió pessimista sinó que representa la realitat). La vida es una presó o un camp de batalla. Avui no vivim sinó que gestionem la nostra vida (i si ho fem malament ho paguem). Poder terapèutic: s’ha passat del poder disciplinari (que crea individus normalitzats) a un poder terapèutic (on t´has de gestionar tu mateix i per sempre) que t’hipoteca de per vida. Aquest tipus de poder permet que visquem amb el mínim de vida per seguir treballant – prenent-nos antigripals per no fallar a la feina. Els sistema de crèdits es com els antigripals, permeten seguir treballant. El poder terapèutic és l´asseguradora de la mobilització global (funcionament diari del sistema).
Trencar amb el nostre quefer diari només es treu d´una passió (odi cap a la nostra vida), no d´un coneixement sobre la realitat.
L’Anonimat és una força que s’oposa a la mobilització global. Crea una potència desocupadora, buida les institucions, deconstrueix i difícilment construeix. Alguns exemples són la crema de cotxes a França, la campanya “no tendrás una casa en tu puta vida” o el “que se vayan todos” de Argentina. No aposta per la negociació (parlar amb l’Ajuntament no porta enlloc); s’assembla al moviment punk.
Espai de l’anonimat: són els espais que es creen quan s’interromp la mobilització global, la roda del sistema. La gent és capaç de fer-ho quan perd la por. De la desesperació no en surt res si no esdevé còlera (i es plasma col·lectivament).
Política nocturna. No creu en l´arribada d´un gran dia. Al centre hi ha la força de l´anonimat. Les opcions personals i col·lectives no es poden dissociar.
És possible l´aliança?: cal pensar i buscar quin sería el mínim de creença per poder aconseguir l´aliança entre la gent dels suburbis i la gent, per exemple, de France Telecom.
El terme “classe mitjana” es va posar ideològicament per intentar fer veure que està enmig de dos que es barallen.
Espai públic: és una espècie de supermercat més espai fronterer on es parla constantment però no es pot prendre la paraula.
Estat guerra: funciona amb una base d’amic-enemic. És un feixisme postmodern que situa l´autonomia al centre.
Editorial complutense. 2010. Leído y resumen finales de agosto del 2010.
Hoy vivimos en una plutocracia (el gobierno de los ricos). En la universidad, y en la educación en general, falta algo de “aprendizaje de la ciudadanía”, de tener espíritu crítico, que no se resigne y activo para repercutir en la sociedad.
Borraría la utopía del diccionario y de la mente de las personas. ¿Quién nos dice que es lo que querrán las personas de aquí a 150 años? Sólo existe el día de mañana.
Sólo cabe un pensamiento: “esto no puede seguir así, este problema lo tenemos que solucionar ya y entre todos”. Hay que agarrar a los toros por los cuernos y hacerlo con nuestras manos, no delegar. El cambio que necesitamos no es tecnológico sino que lo que necesitamos es un cambio de mentalidad.
Tengo miedo del futuro por mi nieto (Umberto Eco).
Sobre la plutocracia.
Los gobiernos, para ser realmente democráticos, por pura lógica matemática, deberían integrar más pobres que ricos porque los pobres son más que los ricos (idea de hace dos mil años y pico, de Aristóteles).
Además, después de gastarnos el dinero en campañas, carteles, discusiones, mítines… luego llega el poder auténtico, el poder económico, al cual no se le vota, y desde un arriba (no democrático) dicta cómo tienen que ir las cosas.
Un ejemplo es la liberalización o contratos basura; antes no era así. Un día el poder económico le hizo saber al poder político que el trabajo para toda la vida no era de su interés. Nosotros lo aceptamos pensando que no nos afectaría a nosotros.
Hace poco se consiguió parar, a última hora, un nivel de deslocalización extremos. La normativa Bolkestein iba a permitir que una empresa estuviera en otro país sin respetar sus leyes.
Sobre la ciudadanía y su educación o instrucción.
Para el poder un buen ciudadano es aquel que cumple las leyes. Para el autor es aquél que tiene espíritu crítico, no se resigna, activo y que intenta integrar todas las perspectivas. Hay que coger los problemas sin medias tintas, agarrar el problema con nuestras manos en lugar de delegar.
A la universidad deberían llegar las personas instruidas y educadas. Ella colaboraría en hacer ciudadanos con espíritu abierto, reflexivo, con capacidad de análisis, informado de la situación en el mundo.
La universidad es el final del camino pero hay que ir al nacimiento del río, a la educación primaria y media. Hay que asumir el debate entre instrucción (transmitir conocimientos) y educar (dirigir, encaminar, adoctrinar). Los profesores no sirven para educar, no saben y no tienen los medios.
La familia y la sociedad están en crisis así que la escuela es el último refugio, la última esperanza de educar y poder construir estos ciudadanos.
Sobre la utopía.
La borraría del diccionario y de la mente de las personas.
Es aquello que supuestamente no se puede conseguir en nuestro tiempo vital pero quien nos dice que es lo que querrán las personas de aquí a 150 años? Posponer no vale la pena.
Sólo vale el día de mañana (que seguramente seguiremos vivos), hay que cumplir y hacer lo que necesitamos hoy.
La utopía ha hecho más mal que bien a la izquierda (habríamos acabado con el hambre, por ejemplo).
“Esto no puede seguir así”
Este debería ser el pensamiento común y diario de las personas; coger el toro por los cuernos.
Este problema lo tenemos que solucionar ya y entre todos. Hay que huir de la permisividad (ha hecho y hace mucho mal).
Hasta donde puede aguantar el mundo y las personas sin intervenir?
Reflexiones sin desarrollar.
La duda molesta pero hace caminar, la certeza asienta y paraliza.
La calidad se considera ridícula y presuntuosa.
Nosotros estamos aquí porque otros murieron y nos dejaron paso (no soñar ni luchar por la vida eterna).
Sí a la eutanasia.
[Reflexión personal: A más años se piensa más tranquilamente, cómo si se tuviera más tiempo; es curioso y contradictorio. Lo lógico sería a más edad más ganas de implicarse en cambiar las cosas; más radicalidad]
El llibre està dividit en altres blocs però en negreta destaco aquelles idees que considero més interessants.
L’evolució ràpida dels coneixements farà que cada cop siguin menys importants i es vagi donant més importància a les actituds. Dins d´aquestes actituds estan totes les relacionades amb la comunicació (saber escoltar i saber comunicar).
Per fer-ho el cos i els sentits prenen més rellevància. Deixem de banda la corrent filosòfico-religiosa que només donava importància a la ment (i deixava de banda el cos) per obrir-nos als sentits (primers canals de comunicació des de fa milions d´anys).
Estudis objectius situen en un 93% la importància de la la comunicació no verbal. La comunacació verbal pot anar bé per explicar fets externs però és impossible que assoleixi la versatilitat de la comunicació no verbal per les coses personals (internes).
L’actual canvi de paradigma en la física (de la newtoniana a la quàntica) fa que haguem de tornar a pensar la vida, el cos, l´empresa... Aquest canvi també té un efecte directe sobre l’estructura dels currículums.
La física newtoniana, determinista, considerava que la forma d´arribar al coneixement era simplificar la realitat; per això fraccionava la realitat en parts. Aquesta mentalitat va traspassar al coneixement i es van començar a aixecar fronteres entre coneixements.
Amb el temps es van anar creant noves fronteres fins que ara es veu clar que el que cal es trencar les fronteres del coneixment, cal passar aquestes fronteres sense cap passaport (qui ho ha fet mostra l’instint del talent). Cal una reorganització del currículum, cal una globalització del coneixement.
L’excés d’informació provoca desconcert i el nostre cervell no està preparat per a ella.
La felicitat rau, en molta importància, en la capacitat de saber fer lligams i relacions fortes (gràcies també a la comunicació no verbal).
Les dones tenen una major capacitat innata per adaptar-se a la nova realitat social-cultural (i també per agafar quotes de poder o lideratge en el món empresarial).
COM GESTIONAR LA PROXIMITAT.
Un puntet d´ansietat va bé perquè permet estar més alerta.
La primera connexió emocional es pot fer mitjançant diferents canals i exemples però tots han de dir “m’agradaria sentir-me ben connectat amb tu (o amb vosaltres)”. Alguns exemples concrets són una pregunta, un get, un toquet, una mirada, un somriure...
Cal pensar que aquest tipus de connexions són vitals des del punt de vista evolutiu. El poder de comunicació està a l´origen i objectiu de tota la vida.
L’excés d´informació.
Pot provocar desconcert, neguit i desànim.
L’increment de la complexitat provoca un increment de la incertesa.
Els cervells estan poc avesats a conviure amb tanta informació
Actualment ja està el síndrome TMI (too much information) que provoca la pèrdua de la capacitat d´atenció (a vegades vinculat amb hiperactivitat), disfunció cerebral (desestabilització).
La solució a tot això també està en el propi cos.
El canvi tecnològic del s.XXI serà deu mil vegades superior al del s.XX
Sobre la felicitat.
Els lligams ajuden a la felicitat.
Els cervells demanen lligams i relacions fortes. Paradoxalment, però, l´increment dels lligams va permetre el creixement del cervell i ara, allò que permet aquest creixement cerebral està provocant l’afebliment de lligams.
Per afavorir l´homeostasi (equilibri) emocional cal prestar atenció en els detalls i millorar els ponts emocionals (ja que qui té dificultats per establir ponts emocionals té més conflictes personals a feina i a la casa.
En els homes, la testosterona neutralitza l´oxitocina; en les dones, els estrògens incrementen la producció d´axitocina. Els lligams d´amistat (més potenciat per les dones) provoca que resolguin els problemes de forma més assossegada (l’home va més pel dret), examina les opcions i consulta; també tenen una destresa especial per llegir els signes no verbals. Per això les dones estan més capacitades per liderar equips.
En el seu altre llibre, Els secrets de la felicitat, explica el paper determinant dels lligams com a generador de benestar emocional.
COMPLEXITAT I FRAGILITAT.
Els treballs repetitius i rutinaris s’aniran automatitzant.
Canvi de paradigma (efectes en el món educatiu).
La física newtoniana és determinista i per tant es tractava de reduir a la realitat a elements simples. Per tant el saber es va fragmentar en multitud de territoris (creant fronteres entre ells).
Ara, la física quàntica (física més orgànica i sistèmica) és probabilística i considera que l´observador influeix en la realitat[1].
Aquest canviimplica que haguem de pensar en nous models d’organització del coneixement (pàg.33) i canviar les nostre idees sobre la vida, la malaltia, les empreses...
En una persona, els seus coneixements cada cop quedaran obsolets més ràpid; en canvi les actituds no; les actituds són una guia del posicionament de les persones davant dels problemes i fonamenten l’actuació. En el futur caldran actituds per prendre decissions i liderar equips (no tant els coneixements); així mateix, les emocions entren per la porta gran en la relació mestre-alumne o doctor-pacient.
El coeficient d´intel·ligència deixa moltes coses, importants, fora.
Sempre hi ha hagut persones que han creuat les fronteres (del coneixement) sense passaport; aquestes persones tenien l´instint del talent.
Sobre el marc educatiu (està al final del llibre).
Fins ara s’ha valorat molt poc, en el nostre marc educatiu, la creativitat, la imaginació i el talent. És un marc creat per a l´era industrial.
Ara cal valorar més les preguntes que les respostes; cal fer i que facin: integrar, sintetitzar raonament i emotivitat, càlcul i creativitat, cos, sentits i imaginació.
Cal ensenyar i relativitzar les informacions noves.
Cal una escola suau, oberta, amb sentiments, rigorosa i responsabilitzant.
El professorat ha de ser un mitjancer, un animador.
Sobre les emocions.
Ja no es dubta sobre el paper de les emocions en les relacions, en la felicitat i en la transmissió de coneixement (relació mestre-alumne o doctor-pacient).
A les empreses cada cop són més importants i per tant cal afavorir les competències emocionals i socials ja que en aquest darrer quart de segle, el coeficient estàndard d´intel·ligècia ha augmentat però el coeficient d´intel·ligència emocial ha disminuït.
Aquesta baixada ha influït sobre els directius actuals de les grans empreses.
Comunicació no verbal.
El marc filosóficoreligiós considerava que les activitats mentals són les úniques veritablement importants (malgrat l’antic testament no mostra cap menyspreu amb el cos, com es pot veure amb el Càntic dels Càntics).
Fa 50 anys comença, una altra vegada, l´emergència dels cossos.
Fa centenars de milions d´anys la missatgeria química va prendre molta rellevància i si parlem de la importància i preminència del tacte ens perdem en el temps.
El màxim d´importància que es dóna a la comunicació no verbal és 1/3. L’estudi més significat al respecte parla d´un 7%. L’altre 93% es reparteix en un 38% les qualitats de la veu i un 55% allò no verbal púrament (cara, mirada, tacte...). El feed-back entre les persones depèn d´aquest 93%.
Aquest llenguatge no verbal informa sobre l´estat de les nostres emocions, del nostre cos en general i de les nostre actituds.
Cal dir que seria gairebé impossible transmetre aquestes emocions, actituds, gustos... mitjançant el llenguatge verbal. Per això, per comunicar fets externs va bé el llenguatge verbal però, per les coses internes el llenguatge no verbal és molt més efectiu.
Comunicar bé vol dir generar actituds positives en els altres; l’empatia també implica escoltar bé amb tot el cos (oïdes, ulls, cara, cos...).
Evolutivament estem dissenyats per detectar l´engany (que és molt comú a la natura). Alguns exemples són la pujada del to de veu o l´increment de coloració de la cara.
Molts dels problemes, des de la cèl·lula a les grans institucions, deriven d’una mala comunicació.
LA FASCINACIÓ PER LES MOLÈCULES.
La primera porta d´entrada dels sentits és el nas i per això és el sentit més lligat a les emocions. L’olfactiva va ser la primera memòria dels cervells dels animals; per això, una olor pot modificar l´estat d’ànim (i per això es poden utilitzar les endorfines per rebaixar el dolo, o l’oxitocina per incrementar les ganes de tenir bones relacions). Hi ha més exemples a les pàgines 73 i 74.
Jesús va deixar que Magdalena utilitzés les olors (per això és la patrona dels perfums).
Fa 15 milions d´anys la vista va passar a ser dominant (respecte a l´olor) amb els primats.
Al segle XVIII es tornen a posar els sentits al seu lloc (en oposició a la corrent filosófico-religiosa anterior, que només donava importància a la ment i prohibia el cos.
FESTA DE LA IMAGINACIÓ.
Petits canvis poden provocar canvis espectaculars. Ho podem veure en l´evolució (de cèl. Procariota a eucariota; la diferenciació sexual (que provocà que la nostra supervivència depengui del contacte i la comunicació, ara fa uns mil milions d´anys); els primers cervells, les competències emocionals (fa dos cents milions d´anys), visió en color, els pits de les dones, el bipedisme, l’agricultura i la ramaderia (que els excedents fan que apareguin les classes socials, l´escriptura, la geometria, l’arimètica o la filosofia).
Els poetes van ser els conservadors de la informació i apaivagaven la ansietat de les persones.
La tecnologia s´ha de veure com un element col·laborador; no amb por.
Ara, amb un sistema en canvi constant i incertesa, ja no es demana uniformitat sinó qualitat, esforç, creativitat, excel·lència, caràcter emprenedor, talent, creativitat i innovació.
El talent i la creativitat es pot adquirir. L’alimenten la curiositat, la motivació, la memòria operativa, la cencentració mental, l´excel·lència en l´atenció, el planificar, la flexibilitat mental, l´empatia. Generalment, les persones que ho tenen els hi agrada contar històries, parlar en públic, els hi encanta el que fan, estima les tecnologia, els obsessiona la formació, tenen una visió festiva dels sentits.
La seducció ha valorat i potenciat les innovacions cognitives culturals i el llenguatge (contar històries, humor, creativitat).
La improvisació també ens ha permet sobreviure (al conill amb els salts davant de la gacela...) i a vegades ser predectibles té molts costos. L’aleatorietat minimitza els risc.
La improvisació està ben vista (i per tant és seductora). La creativitat també és seductora ja que és un indicador d´excel·lència (ja que ens permet millorar com a espècie o grup).
Ens fixem en allò que és més creatiu, nou.
La dopamina accentua la curiositat, la capacitat d´aprenentatge, la fantasia, la imaginació, la creativitat, el desig, la motivació, l’autoconfiança i l’optimisme.
El plaer aviva l´enginy.
Tenim el pensament convergent (per respondre a preguntes i problemes que tenen una solució correcta) i el pensament divergent (per a problemes més comuns a la vida, aquells que no tenen una única resposta com a bona). Aquest darrer pensament és el relacionat amb la creativitat (i està, principalment vinculat amb l´hemisferi dret).
[1] El teorema de Bell considera que les partícules estan inseparablement en contacte.
Només fico aquells aspectes que trobo rellevant per a la pràctica docent.
Cal que el professorat se senti feliç i valorat (comentari que fa al Departament d'Educació).
Sostenibilitat personal: som de les primeres generacions que hem de fer formació permanent acadèmica i ara caldrà afegir-hi formació permanent per a l´autososteniment - trobar la tranquil·litat personal i emocional).
La comunicació és la base de tot: sobrevivien els millor adaptats en comunicació (els que saben escoltar, olorar, tocar, mirar...) Va relacionat amb el seu llibre, la festa dels sentits. Ara les empreses comencen a fer cursets per aprendre a escoltar.
La base de tots els problemes és la comunicació: dels problemes cel·lulars - tipus cancer - a els problemes d´una nació neixen a partir d'un problema de comunicació.
La por. Un cert grau pot ser bo perquè ens permet estar més actius i atents però un excés ens bloqueja. Tenim hormones que pugen i altres que el fan baixar (com per exemple, crec, la oxcitocina; es pot baixar el nivell de por rient... potser caldria introduir més humor a les classes.
Adaptats a les xafarderies: fins fa poc temps només hi havia història oral (no escriptura). El nostre cervell, per tant, està més que adaptat a les xafarderies com a sistema de retenció i per entendre les coses. Cal saber-ho utilitzar dins l´aula (més mètode narratiu).
Comunicar és passar informació i relacionar-nos. Aquesta segona part, el relacionar-nos, ho fem quan festegem (ja que estem atents a com senten les paraules que diem sobre l´altre persona). Aquests indicadors surten en la comunicació no formal - que son fonamentals. Caldria tenir-ho més en compte a l'hora d´impartir les classes.
Un nen riu 400 vegades al dia des de fa milions d'anys; quantes vegades riem dins la classe?
Cares i veus amables. Tots, alumnat i professorat, el que busquem i volem són cares i veus amables - cal cuidar també la veu.
Gust per la simetria en la natura. Cal que les aules també ho reflexin.
Més informació a vegades provoca més incertesa (com per exemple amb el tema de l´alimentació). Cal educar a les noves generacions, i a nosaltres mateixos en això.
Estar bé emocionalment ens fa prendre millors decisions. Per això és important que el professorat estigui bé emocionalment.
A l'alumnat segurament la dopamina els hi funciona bé (riuen, s´ho passen bé...) cal que al professorat també li passi i ens passi amb ells. Cal introduir el riure i el bon ambient.
Problema de la xerrada: no acaba concretant. Obre portes però no ens mostra que hi ha darrera de cadascuna d´elles. No diu com fer les coses; només allò que cal fer. Potser és quelcom necessari per permetre'ns volar i pensar en els nostre centres.
La jornada està dividida en dos parts. Una conferència de Sebastià Serrano i una segona part de compartir experiències.Aquí només reculli la part de compartir experiències.
Propostes d'altres centres (en el grup reduït de Barcelona comarques):
Concurs d´imatges (abans i després del conflicte). A l'instit vam proposar un concurs una mica més ampli però podem retomar la idea.
Alumnes del servei de mediació infiltrats entre el públic (durant la presentació del projecte i servei de mediació a l´alumnat de 1r d'ESO). En un moment de la xerrada es comencen a barallar i es simula una altra forma de resoldre els problemes. Crec que és una bona idea a incorporar.
Mètode Delphi o Delfi (de formes de respondre davant d´un conflicte).
Crèdit Variable a 1r o 2n. Es pot plantejar
Alumnat es prepara un curset per fer als pares sobre "internet segura".
Explicar el servei de mediació a les escoles de primària (projecte APS). El curs 09-10 ho vam parlar amb l'alumnat i tenia moltes ganes però al final no ho vam fer. Error meu.
Elaborat el material per mediació de 1r a 4rt (IES Barres i Ones; sembla que és com el material per un crèdit variable).
Celebrar el dia de la no violència i la pau. Isabel ho havia fet en altres centres.
Fer reunió de delegats i delegades un cop al mes. Aquest curs 09-10 s'està començant a fer.
PROPOSTES QUE SURTEN A LA CONCLUSIÓ FINAL.
A nivell de tutories.
Assemblea de classe.
Detallar la feina dels delegats. Crec que seria bo fer-ho
Programa d'educació emocional i competència social (programa del Manuel Segura).
A nivell de mediació.
Formació conjunta amb alumnes, pares i profes.
Que tot aquest tema surti reflectit al RRI.
Fer el traspàs de la informació-formació a primària. Seria bo fer-ho dins d´un APS
Trobada de joves mediadors.
Implicació de i amb l´entorn (mossos, guàrdia urbana...)
A nivell d'aprenentatge entre iguals.
Alumnes guia.
Hores de treball internivell (la sisena hora).
A nivell d´implicació de la família.
Una vegada al mes les families i els alumnes a l´aula.
Fer les sortides amb delegats de pares.
Preguntes a l´agenda perquè també les responguin les famílies.
A nivell d´entorn.
Projecte d'Aprenentatge i servei (APS).
Xarxa entre centres.
Alumnat explica a primària.
Coneixement de les institucions i del patrimoni comú.
A nivell de participació.
Assemblea de classe.
A nivell de comunicació.
Utilitzar la web del centre.
Que la revista escolar no sigui només del professorat.
Utilitzar els recursos tecnològics per aplicar la pràctica compartida entre professorat (pràctiques innovadores de la xtec).
Altres projectes o actuacions interessants.
Treball dels sentiments a partir de l´art.
Racó de filosofia.
Pelis amb subtítols.
Cadira per pensar.
Treballar les emocions a partir dels contes.
Protocol d'absentisme.
Emociona't.
Treball cooperatiu.
Treball internivell.
Serveis de traducció.
Comissió de convivència.
Treballar amb avis.
Treballar un dret i un deure (universal) a cada curs.
Cal buscar altres sistemes paral·lels a la vaga (els claustres estan una mica cansats de fer-ne i que no passi res).
El Departament d'Educació no té gaire en compte el número de persones que surt al carrer (calcula el percentatge de persones que fan vaga i aquest no és gaire alt).
Proposta:
Penjar una (mini)unitat didàctica a internet on es parli de (proposta d'apartats orientativa):
la importància de l'educació.
les actituds o habilitats importants per millorar el rendiment acadèmic.
les relacions entre el nivell educatiu i el món laboral (ja ho tinc desenvolupat).
les propostes que fa el Departament d'Educació.
les propostes alternatives al Departament d'Educació.
Estructura.
Cadascun dels temes pot tenir un petit text i una sèrie de preguntes.
Ha d'haver-hi algun apartat de càlcul numèric (per allò de treballar l'àmbit científic i l'àmbit lingüístic).
Com aplicar-ho a primària: El propi tutor de grup pot fer les cinc (o més o menys) parts.
Com aplicar-ho a secundària: El centre pot decidir el dia en fer-ho i cadascun dels profes que van tenint classe amb ells fa la part que li toca (la 1a si li toca a 1a hora, la 2a si li toca a 2a hora...)
Com millorar la proposta.
Penjar aquest document d'una web on es pugui veure el número de descàrregues.
Fotocopiar les activitats perquè després s´ho puguin portar a casa.
Per millorar la repercussió de la vaga.
Quedar en un lloc per anar amb els pares i mares (i fills) que puguin i vulguin.
Fer una carta explicant els motius de la vaga (separant entre allò que és per l´educació en general i allò que és, principalment, per les condicions laborals).
Alternatives.
Aquell professorat que no fa la vaga ho pot fer el mateix dia de la vaga; qui faci la vaga ho pot aplicar el dia anterior (per sensibilitzar a l´alumnat i a les famílies).
ARA ÉS L’HORA, CATALANS!, Enric Vila Casas. 2009. ed. Viena Assaig.
El llibre està dividit en 8 blocs: prefaci, argumentacions, camí a seguir, causes que justifiquen la separació d’Espanya, relació de greuges des de 1714 fins avui, declaració d’independència de Catalunya, epíleg pacifista i agraïments. Viem-ne cadascun per separat.
Prefaci: Fa una recopil·lació històrica de Catalunya i les seves terres, des de l’imperi romà fins avui. Al final fa una reflexió: hem de trobar un camí per manifestar la nostra vella identitat, la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre dret a formar part d´una Europa que vam ajudar a construir.
Argumentacions.
L’Estatut ha estat aprovar i votat pel Parlament de Catalunya i Espanya i refrendat i convertit per tant, legalment, en llei orgànica i executiva d’obligat compliment per tots els espanyols. Complir les lleis no pot ser una cosa opcional.
L’estat va perdre les colònies Europa, Amèrica del Nord, Central i del Sud, a les Antilles i Filipines per un augment de la consciència de la pròpia identitat.
La resta de colònies europees també van aconseguir la sobirania sota la vigilància de la ONU.
L’estat ha permès la creació de nous estats sobirans en territoris fins aleshores integrants de la seva sobirania (qüestió saharaui).
Abans de 1714 les diferències polítiques entre Castella i Catalunya eren històricament innegalbes.
No volem enemistar-nos, tan sols independitzar-nos.
Bon exemple:
La declaració d’independència dels EUA al 1776. En ella s’apel·la al sentit de jústica.
Causes que justifiquen la separació d’Espanya. Com neix Espanya:
La península, abans del 1714, estava dividida en un conjunt de nacions que a partir d’aquella data seran sotmeses a les lleis, els drets i els impostos de Castella. Això no passa per un pacte pacífic i voluntari. Un cop són sotmeses, a més, es produeix un procés d’aniquilació de la cultura, el dret, la vida (igual que amb els indis americans).
Greuges des del 1714 fins avui. (ho faig massa extens però no exhaustiu).
Abandonats el catalans pels seus aliats anglesos i holandesos (incomplint el pacte de Gènova) Catalunya, Aragó i València (pretendents de l’arxiduc Carles d’Habsburg) són vençudes per les tropes aliades de Castella i Fraça (Lluis XIV).
* Felip V i les autoritats de castella lleven a Catalunya, pel Decret de Nova Planta, la seva sobirania i els furs i drets seculars que havia obtingut – des de l´època comtal- de Ramón Berenguer I (any 1000) quan es va fundar la Cort Comtal.
Arrel d’això es destitueixen els càrrecs del govern de Catalunya i s’asseguren que cap persona natural de Catalunya accedeixi a cap funció important.
* 4. Supressió de totes les universitats catalanes. Es crea una sola a Cervera (on també es prohibeix la lectura i l´ensenyament del català).
* 6. Primera vegada que Catalunya es converteix en la que paga més impostos a la cora (això arriba fins al 2008 on el govern de Zapatero estima que l’espoli fiscal de Catalunya és de 15000 milions d’€ l’any – i alguns especialistes catalans ho augmenten fins a 18000)
7. Els primers palamentaris d’Europa eren tots catalans – el 1053 el comte de Barcelonra crea les primeres Corts Comtals.
* 8. Es destrueix el barri de la Rivera. Després es construeix la Ciutadella i el Castell de Montjuic per vetllar contra possibles rebel·lions del catalans).
9. El 1868 el General Prim (de Reus) fa un cop d’Estat i destrona a Isabel II de borbó però amb el rebuig de l’aristocràcia borbònica, l’església i els prínceps borbons es fa un atemptat i assassinat de Prim (1870).
10. 1873 s’instaura la primera república espanyola. Hi ha una forta rivalitat entre unitaristes i federalistes (Figueres i Pi i Maragall dimiteixen per no ser capaç d’evitar enfrontaments interns).
11. 1874 es fa un cop d’estat afavorit pels industrials catalans (que veien un perill en la inestabilitat).
12. Li entreguen a Alfons XII (rei d’Espanya el 1874) la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña (de Valentí Almirall).
13. 1898 es perden les darreres colònies espanyoles. Paral·lelament a Catalunya es dona una renaixença – cultural[1] i econòmica- i incorporació a la revolució industrial. Això salvà Espanya de la misèria.
Espanya primer no vol donar ajuda a les noves empreses (s’oposa als aranzels); després els defensà. [hi ha un recull d’exemples d’odi de l’aristocràcia i burocràcia empobrida contra Catalunya a la premsa de Madrid, pàg.72]
14. Davant d’una rebel·lió militar republicana contra Alfons XIII, s’imposa la dictadura del capità general de Catalunya (Primo de Rivera) que en contra de les seves específiques promeses va prhibir l´ús de la llengua catalana i el seu ensenyament, els jocs florals, els diaris, el teatre... Després de l’Exposició Universal de Barcelona (1929) dimiteix.
15. El 14 d’abril de 1931 es proclama la segona República Espanyola i Frances Macià proclama la república catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica.La República s’oposa rotundament i Macià no reacciona amb prou energia i va claudicar (potser degut a la seva vellesa i prudència). Així es perd una de les millors oportunitats de Catalunya.
Azaña va fer aprovar un Estatut rebaixat.
Triomf de la CEDA que forma govern amb A. Lerroux i Gil Robles. Hi ha una rebel·lió a Astúries. Per reprimir-la es crida al general africanista Franco i la CEDA el nomena jefe del estado mayor central de l’exèrcit. Franco jurarà fidelitat i la defensa de la constitució republicana.
Les faccions extremistes provoquen una sèrie d’assassinats a Madrid i Barcelona que porten a unes noves eleccions.
Guanyen els socialistes, l´esquerra i comunistes de Largo Caballero; amb ells es forma un govern de front popular.
El general Sanjurgo (símplement exiliat a Portugal per un intent anterior) fa una insurrecció.
Azaña diu “si voleu estar tranquils, barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys”.
16. Mort Sanjurjo i Mola en un accident, es nomena a Franco.
18. Bisbes espanyols i alt clergat a favor dels militars insurgents.
19. Barcelona és la primera ciutat que va ser bombardeixada des de l’aire; no només els centres industrials i comercials sinó també barris purament residencials.
La lluita interna entre stalinistes i trotskistes del POUM no faciliten les coses.
Anglaterra i França practiquen la política de no intervenció que després van pagar amb l’atac de Hitler amb mitjans estrenats a la Guerra Civil Espanyola.
20. Els exiliats no són ben rebuts a França (recordo: La maternitat d’Elna).
Per pressions de Franco s’uneixen dos postures irreconciliables (fins al moment): falangistes i carlins tradicionalistes (formen la Falange Espanyola tradicional y de la JONS).
21. Recull de proclames contra Catalunya (pàg. 89).
22. Altra vegada (la 4a després de Felip V) es prohibeix l´ús de la llengua catalana (i també s’esborra la seva història i procedència política).
23. No va poder llegir ni emocionar-se amb Catalans com Verdaguer, Maragall, Espriu...
24. Detencions de desafectos (rojos, separatistes i masones) i vagos i maleantes. Van ser engarxolats, en camps de concentració o afusellats (al campo de la Bota). Alguns s’exilien per Mèxic i l’Amèrica hispànica (que donaran peu als casals catalans).
25. Quan Franco visita Barcelona hi ha arrestos, controls... No entenen un hospital com el de Sant Pau (de Domènech i Montaner).
26. Després del que va costar que s’acceptés el retorn dels papers de Salamanca es va suspendre la devolució sine die.
Sempre que els sondejos van malament, una bona guitza als catalans restableix la situació.
27. Sembla ser que els grups del tripartit aprovan, amb el seu vot, la distinció i oficialitat del valenciano respecte el Català.
28. Politització del poder judicial (Tribunal constitucional admet recursos contra determinats competències que es concedeixen a l’Estatut i no es preocupa que figurin en estatuts com el d’Andalusia, València o Balears).
29. Els catalans són els majors contribuents de l’Estat (amb els borbó, durant les dictadures, la república i la transició). Després de 40 anys de governs enemics conservem la primacia financera, cultural , industrial, artística d’espanya – malgrat que a espanya es fan les autovies... amb una major inversió.
Tots els governs s’havien negat a publicar les balances fiscals.
El ministeri d’hisenda el va fixar en 15000 milions d’€ l’any ( i alguns especialistes en 18000 milions). Cada català ha de pagar a l’estat uns 3000€ més del que paguen la resta.
* 30. Construcció d’un AVE poc rentable econòmicament (Madrid-Sevilla).
L’estat s’entesta en que arribi a Barcelona el 21/12/2007 perquè el 22 arriba a Valladolid i el 29 a Màlaga. Aquestes preses provoquen molts disbarats i fins i tot perills per a la ciutadania.
La inversió en trens de rodalies entre el 95-00 va ser de 153 milions a Barcelona i 416 a Madrid.
Un poble civilitzat i pacífic va fer que aquelles 3 hores que alguns ciutadans s’havien d’aixecar abans per arribar a la feina no provoquessin alderulls més importants.
Incompliment de Zapatero Referent a l’Estatut. Catalunya tenia les seves pròpies lleis fins a Felip V, quan promulga el Decret de Nova Planta, i el naixement d’Espanya per causa de conquista.
Després de modificacions en finançament, estructura i justícia social (quan Alfonso Guerra diu que li ha passat el ribot) s’aprova per majoria al Parlament espanyol (convertint-se així en una llei orgànica) i és referendat a Catalunya. Malgrat tot això encara avui està per aplicar en la seva part més essencial.
La falta de sentència i la seva composició també afegeix desprestigi al poder judicial.
L’agost del 2008 Solves presenta un pressupost de finançament que res té a veure amb el’Estatut (i diu que la culpa no és seva sinó de que la part catalana no està d’acord).
Referent a les balances fiscals. Balears, Catalunya i València (Països Catalans) són les comunitats més perjudicades. Nosaltres ens hem de pagar les nostres carreteres, trens, autopistes... Fins i tot es salten aspectes econòmics (l’AVE Barcelona-Madrid, que no va ser el primer, és el més rendible dels AVEs construïts). Malgrat tots els problemes a rodalies Zapatero manté a Magdalena Álvarez.
Al gener del 2008 s’havien de passar les rodalies.
Al Prat la Generalitat havia de ser decisòria (només és del 19%).
Referent a les finances i als bancs. Espanya es nega, en un inici a posar aranzels per protegir les indústries catalanes (que ho demanaven perquè Europa ens havia avançat en la Revolució Industrial. A més de la negativa (inicial) també va haver-hi crítiques agressives contra els catalans (ens volíem enriquir gràcies a la resta de l’Estat). Al final es van posar i Catalunya, amb el seu desenvolupament, rep les onades migratòries de la resta de l’Estat.
Els bancs municipals desapareixem després de la Guerra de Successió (1714).
S’expliquen dos casos: el de Banc de Catalunya (que cau degut a la retirada immediata dels actius de Campsa) i el de Banca Catalana, que després de fer un esforç per absorvir alguns bancs industrials es promouen una sèrie de notícies adverses i fa fallida (i el Banc d’Espanya salva a alguns bancs industrials que estaven en pitjor situació financera).
Referent a la politització dels esports. Josep Suuñol i Carrer (president del FC Barcelona) va ser assassinat a trets. S’explica el cas Kubala (signa pel Barça amb la condició que estigués un any sense jugar) i el cas Di Stefano (que s’obliga a que jugui un any amb el Barça i un any amb el Madrid). També s’explica la diferent comptabilització d’estrangers amb els oriünds (jugadors de sud-amèrica); amb una informe de Roca i Junyent s’acaba el tema.
Crims imperdonables.Nuqyek Carrasco i Formiguera (cap d´Unió Democràtica de Catalunya), Lluís Companys (intenta dominar els extremistes però no pot, no pot marxar a Mèxic perquè té un fill malalt; mor afusellat a Montjuic descalç, trepitjant terra catalana sense cap bena als ulls i cridant “Visca Catalunya”) i Salvador Puig Antic.
Catalanofòbia. Llibre de Francesc Ferrer Gironès (any 2000). Per exemple recull un estudi del 76-79 en el qual es detalla el sentiment d’afecte o rebuig de les altres comunitats vers Catalunya. A Espanya, cap català ha arribat al càrrec de primer ministre de cap govern espanyol.
Catalunya, sense ajut de l’Estat ha estat la regió més pròspera i rica d’Espanya.
Declaració d’independència.
Proposa un text basat en la Declaració d’Independència del EUA.
Epíleg.
Proposa els passos per aconseguir la independència per via pacífica.
Anunciar la intenció a l’Estat, la Unió Europea i l’ONU.
Consultar al poble de Catalunya (l’Estat ho accepta i l’UE i l´ONU ho supervisen).
Declarar el patrimoni i delimitar les fronteres (sota la supervisió de l´UE i l´ONU).
Fer un tractat solumne de no agressió i pacte de col·laboració.
Redacció de les condicions que cregui l’estat i que la UE i l´ONU considerin justes.
I sobre l’excusa de la Constitució, la constitució s’ha d’adaptar als canvis i no a la inversa (des del 1812 a Espanya hi ha hagut més de 10 Constitucions).
[1]Verdaguer i Guimerà, Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch.
En aquest bloc intentaré anar penjant un resum dels diferents llibres que vaig llegint. M'ha de servir per obligar-me a fer-los i per poder-los tenir i disposar de forma ordenada. Si a més a més, és d'ajuda per algú... benefici múltiple.
