Editat per Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga 2004 Llegit Set06 / Resum:Ago08
______________________________________________________________
Introducció:
Actualment, i a nivell econòmic principalment, cal parlar de regions i no tant per àrees suposadament uniformes com són els Estats. Per aquest motiu es parlarà de la euroregió de l’arc mediterrani (compost per Catalunya, País Valencià i Illes Balears); aquesta euroregió rebrà el nom de EURAM.
Definició de Balança fiscal.
La balança fiscal d´un territori amb l’Estat és la diferència entre el que l’administració central i
Formes de calcular les balances fiscals.
Aquest apartat està al final del resum.
Dades econòmiques i de balances fiscals.
▪ EURAM: EURAM és el principal eix econòmic segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Cal dir, però, i aquest és un dels principals problemes, ha crescut per sota de la mitjana espanyola entre el 95-03 (27.4% EURAM vs 28.8% de l’Estat).
▪ Comunitats de l’EURAM:
Analitzant per separat les tres regions de l’EURAM es pot veure que el País Valencià i Illes Balears ha crescut per sobre i Catalunya per sota. Éssent Catalunya la que més ha disminuït de l’Estat.
Traient l’efecte seu, l’EURAM és el principal recaptador net d’impostos per part de l’Agència Tributària arribant a representar el 30% dels impostos totals.
PIB/habitant a preus de mercat en paritat de poder adquisitiu Catalunya està per sota de l’increment de la mitjana espanyola (4.2% vs 0.7% i Madrid ha crescut en un 11.4%).
Si concretem l’any 2002 Catalunya presenta una balança fiscal negativa que representava un 7.6% del seu PIB, País Valencià 2.4, Illes Balears 15.5% i EURAM 6.5%
En altres estudis, El sector pública y las comunidades autónomas, Fernández 2001, parlen que el dèficit fiscal de Catalunya durant el període 97-00 és equivalent al 10% anual del seu PIB.
▪ Altres regions de l’Estat: Madrid és la comunitat que més ha crescut econòmicament per la complicitat del sector públic central i la indiferència o hostilitat cap a l’economia catalana; això ha succeït amb l’objectiu que Madrid passi a ser la locomotora econòmica d’Espanya en detriment de Catalunya. Cal dir també que malgrat Madrid ha estat la que més a incrementat, totes les altres comunitats que l’envolten relativament han perdut.
▪ Relació entre regions: Les exportacions intraestatals de l’EURAM representen un 40.6% de tot l’Estat; en canvi, les importacions equivalen al 38.2%.
Solidaritat interterritorial.
Totes les dades estan basades en l’estudi de
▪ Finançar: durant el període de càlcul (95-02), 4 comunitats han finançat a tota la resta. Cadascuna d’elles ho ha fet en una proporció diferent del seu PIB: (Madrid,45.7%, Catalunya 34.3%, Balears 80%, País Valencià 0.5%).
▪ Què caldria esperar:
- Que les comunitats que han rebut tenien un nivell de renda/habitant inferior a la mitjana de l’Estat.
- Que les comunitats que més han aportat eren aquelles que tenien un major nivell de renda/habitant.
- Que les comunitats que han rebut han experimentat un major creixements i que per tant s’hagin apropat a la mitjana de renda/habitant de l’estat.
▪ Errors de les balances fiscals, no es compleix el que caldria esperar: Aquests fets que caldria esperar no s’han complert com ho detallen els fets següents:
- La comunitat que ha rebut major volum de finançament (Castella i Lleó, amb 13000€ anuals per habitant) superava clarament la renda mitjana de l’estat.
- Quatre comunitats que tenien una renda/habitant superior a la mitjana estatal s’han vist beneficiades (Aragó, Navarra, País Basc i Rioja).
- Una comunitat amb una renda/habitant inferior a la mitjana estatal ha contribuït a la solidaritat interterritorial (País Valencià).
- Tres comunitats que han aportat han vist com la seva renda/habitant ha disminuït, en termes relatius, amb la mitjana estatal (Madrid, Catalunya i Illes Balears).
- Sis comunitats finançades han disminuït lleugerament la seva renda/habitant, en termes comparatius amb la mitjana estatal,
▪ Anàlisi per províncies: De les 50 províncies espanyoles 42 tenen una balança fiscal positiva i només 8 negativa. D’aquestes que reben diners 17 tenien un nivell de renda/habitant superior a la mitjana estatal, 16 que reben recursos han empitjorat la seva renda/habitant respecte la mitjana estatal. Les més beneficiades relativitzant pel seu PIB són: Zamora (159%) i Ourense (124.5%)
Si parlem dels que aporten cal destacar que dos de les províncies tenien menys renda/habitant que la mitjana. Les que més han aportat en relació amb el seu PIB (i també per habitant) són: Balears 80%, Barcelona 45.7%, Madrid 45.7%, Girona 19.4%. De les 8 que han aportat 6 han empitjorat la seva renda/habitant en posició relativa amb l’estat.
Estudi de relació de variables:
La relació entre les comunitats o províncies que el 1995 tenien una major renda/habitant i que hagin aportat és molt reduïda.
La capacitat de finançament i el nivell de creació de riquesa per habitant és una relació més intensa.
Hi ha una relació molt escassa entre les comunitats que han rebut més per habitant i el fet que hagin augmentat el seu PIB/habitant.
Creixement econòmic.
Hi ha 8 comunitats que han crescut econòmicament per sobre de la mitjana de l’estat. Només una d’elles ha mostrar, en el conjunt del període 95-02, capacitat de finançament malgrat sigui molt reduït; aquesta comunitat és el País Valencià.
Quatre comunitats amb balances fiscals negatives (paguen més que cobren) han crescut per sota de la mitjana espanyola (en aquest sentit es parla de subdesenvolupament racional: fer que les comunitats menys productives i que mantenen l’estat deixin de ser-ho)
Cinc comunitats amb balances fiscals positives paguen més que reben han crescut menys que la mitjana.
Tres comunitats que mantenen la solidaritat han crescut per sota de la mitjana estatal.
▪ Esforç no recompensat: no hi ha relació entre el creixement econòmic i les balances fiscals; així, l’esforç que fan Madrid, Catalunya i les Illes Balears no es veu recompensat amb un apropament significatiu dels nivells de renda dels habitants espanyols (les comunitats que reben recursos no tenen un creixement major i per tant s’allunyen de la mitjana estatal). 7 comunitats que s’han beneficiat de les balances fiscals han incrementat, per sota de la mitjana, el seu PIB/habitant.
Efectes del dèficit fiscal:
Aplicant els models VAR multiequacionals per veure la relació entre variables es pot calcular que 1 punt percentual en capital públic produeix una variació acumulada, al llarg de 5 anys, d´un 0.46% del PIB Català.
Per tant, si s’incrementés en un 1%del PIB Català el PIB hagués estat un 1.36% superior.
Si el PIB hagués punjat un 7.56% (valor del dèficit fiscal català durant el 2002) el PIB del 2003 hagués estat un 10% superior.
Si els valors de les balances fiscals s’hagués quedat a cada comunitat els PIBs haurien incrementat en: País Valencià2.9%, Illes Balears 18.9%, EURAM 8.4%
A nivell de l’EURAM, que va crèixer un 6.2% per sota de la mitjana europea, si s’hagués quedat un 1%PIB/anual en el període 95-03 ja s’hauria situat en 102% de la mitjana europea; si fos un 3% PIB/anual en el mateix període s’hauria situat en un 120% (Catalunya en un 130%.
En general, una participació menor a la mitjana d’estoc de capital públic provoca una insuficiència en les infraestructures.
Com s’hauria de fer:
Un possible sistema de redistribució seria que es pagués en funció de la seva producció – entesa com a PIB -, i es rebi en funció de la quantitat de població. En el cas de Catalunya serien, respectivament, 18.8% i 15.6%
Seguint aquestes dades, la solidaritat màxima de Catalunya hauria de ser del 3.2% .
Si es fes així les comunitats que actualment paguen mes del que els tocaria aplicant la fórmula anterior serien: Illes Balears 9.36, Madrid 2.79, Catalunya i País Valencià, Euram 3%.
Les que estarien contribuint per sota serien: Rioja, País Basc i Aragó.
Les comunitats que reben més del que els tocaria són, entre altres, Castella i Lleó amb un 9.72% del seu PIB, Canàries, Castella
Les que reben menys del que es podria considerar són: Múrcia i Andalusia.
Comparació amb Europa i el món:
Espanya no és dels països més descentralitzats com ho demostra el fet que mentre els nostres governs subcentrals controlen el 32.7% del pressupost en 2001, en Dinamarca és del 57.8%, Canadà 56.5%, Suècia 44% o EEUU 40%.
A nivell d’atur EURAM té un valor semblant a la mitjana europea (9.8%) i Espanya 11.3%
En països d’estrucutra federal sovint s’alteren els volums dels fluxos per part de les comunitats que més aporten.
Formes de calcular les balances fiscals.
a) A l’hora d´imputar els ingressos cal tenir en compte i eliminar l’”efecte seu” que consisteix en el fet que les seus de moltes empreses es troben a la capital dels estats però l’activitat productiva es desenvolupa en altres comunitats.
b) A l’hora de computar les despeses (i més important que l’anterior); hi ha dos formes: 1.Criteri del flux monetari: imputa la despesa i inversions en el territori on es realitza 2. Criteri del Benefici: s’assignen en funció dels beneficiaris potencials.
Els resultats entre un sistema i un altre són força divergents.
Aplicant el criteri del flux (pel qual aposten els autors del llibre) Madrid aporta un 0.09% i Catalunya 7%. Pel criteri del benefici Madrid aporta un 7% i EURAM un poc inferior a 7%.
Si a Madrid, s´imputen els apartats de serveis centrals i estrangers (tal como ho fa Castells i altres), que només representa un 1% de la superfície de l’Estat s’emportaria en aquests anys el 25-30% de la despesa pública del Govern Central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada