LA FESTA DELS SENTITS.
Sebastià Serrano. Ara llibres, 2009
Llegit i resum juliol 2010
RESUM.
El llibre està dividit en altres blocs però en negreta destaco aquelles idees que considero més interessants.
L’evolució ràpida dels coneixements farà que cada cop siguin menys importants i es vagi donant més importància a les actituds. Dins d´aquestes actituds estan totes les relacionades amb la comunicació (saber escoltar i saber comunicar).
Per fer-ho el cos i els sentits prenen més rellevància. Deixem de banda la corrent filosòfico-religiosa que només donava importància a la ment (i deixava de banda el cos) per obrir-nos als sentits (primers canals de comunicació des de fa milions d´anys).
Estudis objectius situen en un 93% la importància de la la comunicació no verbal. La comunacació verbal pot anar bé per explicar fets externs però és impossible que assoleixi la versatilitat de la comunicació no verbal per les coses personals (internes).
L’actual canvi de paradigma en la física (de la newtoniana a la quàntica) fa que haguem de tornar a pensar la vida, el cos, l´empresa... Aquest canvi també té un efecte directe sobre l’estructura dels currículums.
La física newtoniana, determinista, considerava que la forma d´arribar al coneixement era simplificar la realitat; per això fraccionava la realitat en parts. Aquesta mentalitat va traspassar al coneixement i es van començar a aixecar fronteres entre coneixements.
Amb el temps es van anar creant noves fronteres fins que ara es veu clar que el que cal es trencar les fronteres del coneixment, cal passar aquestes fronteres sense cap passaport (qui ho ha fet mostra l’instint del talent). Cal una reorganització del currículum, cal una globalització del coneixement.
L’excés d’informació provoca desconcert i el nostre cervell no està preparat per a ella.
La felicitat rau, en molta importància, en la capacitat de saber fer lligams i relacions fortes (gràcies també a la comunicació no verbal).
Les dones tenen una major capacitat innata per adaptar-se a la nova realitat social-cultural (i també per agafar quotes de poder o lideratge en el món empresarial).
COM GESTIONAR LA PROXIMITAT.
Un puntet d´ansietat va bé perquè permet estar més alerta.
La primera connexió emocional es pot fer mitjançant diferents canals i exemples però tots han de dir “m’agradaria sentir-me ben connectat amb tu (o amb vosaltres)”. Alguns exemples concrets són una pregunta, un get, un toquet, una mirada, un somriure...
Cal pensar que aquest tipus de connexions són vitals des del punt de vista evolutiu. El poder de comunicació està a l´origen i objectiu de tota la vida.
L’excés d´informació.
Pot provocar desconcert, neguit i desànim.
L’increment de la complexitat provoca un increment de la incertesa.
Els cervells estan poc avesats a conviure amb tanta informació
Actualment ja està el síndrome TMI (too much information) que provoca la pèrdua de la capacitat d´atenció (a vegades vinculat amb hiperactivitat), disfunció cerebral (desestabilització).
La solució a tot això també està en el propi cos.
El canvi tecnològic del s.XXI serà deu mil vegades superior al del s.XX
Sobre la felicitat.
Els lligams ajuden a la felicitat.
Els cervells demanen lligams i relacions fortes. Paradoxalment, però, l´increment dels lligams va permetre el creixement del cervell i ara, allò que permet aquest creixement cerebral està provocant l’afebliment de lligams.
Per afavorir l´homeostasi (equilibri) emocional cal prestar atenció en els detalls i millorar els ponts emocionals (ja que qui té dificultats per establir ponts emocionals té més conflictes personals a feina i a la casa.
En els homes, la testosterona neutralitza l´oxitocina; en les dones, els estrògens incrementen la producció d´axitocina. Els lligams d´amistat (més potenciat per les dones) provoca que resolguin els problemes de forma més assossegada (l’home va més pel dret), examina les opcions i consulta; també tenen una destresa especial per llegir els signes no verbals. Per això les dones estan més capacitades per liderar equips.
En el seu altre llibre, Els secrets de la felicitat, explica el paper determinant dels lligams com a generador de benestar emocional.
COMPLEXITAT I FRAGILITAT.
Els treballs repetitius i rutinaris s’aniran automatitzant.
Canvi de paradigma (efectes en el món educatiu).
La física newtoniana és determinista i per tant es tractava de reduir a la realitat a elements simples. Per tant el saber es va fragmentar en multitud de territoris (creant fronteres entre ells).
Ara, la física quàntica (física més orgànica i sistèmica) és probabilística i considera que l´observador influeix en la realitat[1].
Aquest canvi implica que haguem de pensar en nous models d’organització del coneixement (pàg.33) i canviar les nostre idees sobre la vida, la malaltia, les empreses...
En una persona, els seus coneixements cada cop quedaran obsolets més ràpid; en canvi les actituds no; les actituds són una guia del posicionament de les persones davant dels problemes i fonamenten l’actuació. En el futur caldran actituds per prendre decissions i liderar equips (no tant els coneixements); així mateix, les emocions entren per la porta gran en la relació mestre-alumne o doctor-pacient.
El coeficient d´intel·ligència deixa moltes coses, importants, fora.
Sempre hi ha hagut persones que han creuat les fronteres (del coneixement) sense passaport; aquestes persones tenien l´instint del talent.
Sobre el marc educatiu (està al final del llibre).
Fins ara s’ha valorat molt poc, en el nostre marc educatiu, la creativitat, la imaginació i el talent. És un marc creat per a l´era industrial.
Ara cal valorar més les preguntes que les respostes; cal fer i que facin: integrar, sintetitzar raonament i emotivitat, càlcul i creativitat, cos, sentits i imaginació.
Cal ensenyar i relativitzar les informacions noves.
Cal una escola suau, oberta, amb sentiments, rigorosa i responsabilitzant.
El professorat ha de ser un mitjancer, un animador.
Sobre les emocions.
Ja no es dubta sobre el paper de les emocions en les relacions, en la felicitat i en la transmissió de coneixement (relació mestre-alumne o doctor-pacient).
A les empreses cada cop són més importants i per tant cal afavorir les competències emocionals i socials ja que en aquest darrer quart de segle, el coeficient estàndard d´intel·ligècia ha augmentat però el coeficient d´intel·ligència emocial ha disminuït.
Aquesta baixada ha influït sobre els directius actuals de les grans empreses.
Comunicació no verbal.
El marc filosóficoreligiós considerava que les activitats mentals són les úniques veritablement importants (malgrat l’antic testament no mostra cap menyspreu amb el cos, com es pot veure amb el Càntic dels Càntics).
Fa 50 anys comença, una altra vegada, l´emergència dels cossos.
Fa centenars de milions d´anys la missatgeria química va prendre molta rellevància i si parlem de la importància i preminència del tacte ens perdem en el temps.
El màxim d´importància que es dóna a la comunicació no verbal és 1/3. L’estudi més significat al respecte parla d´un 7%. L’altre 93% es reparteix en un 38% les qualitats de la veu i un 55% allò no verbal púrament (cara, mirada, tacte...). El feed-back entre les persones depèn d´aquest 93%.
Aquest llenguatge no verbal informa sobre l´estat de les nostres emocions, del nostre cos en general i de les nostre actituds.
Cal dir que seria gairebé impossible transmetre aquestes emocions, actituds, gustos... mitjançant el llenguatge verbal. Per això, per comunicar fets externs va bé el llenguatge verbal però, per les coses internes el llenguatge no verbal és molt més efectiu.
Comunicar bé vol dir generar actituds positives en els altres; l’empatia també implica escoltar bé amb tot el cos (oïdes, ulls, cara, cos...).
Evolutivament estem dissenyats per detectar l´engany (que és molt comú a la natura). Alguns exemples són la pujada del to de veu o l´increment de coloració de la cara.
Molts dels problemes, des de la cèl·lula a les grans institucions, deriven d’una mala comunicació.
LA FASCINACIÓ PER LES MOLÈCULES.
La primera porta d´entrada dels sentits és el nas i per això és el sentit més lligat a les emocions. L’olfactiva va ser la primera memòria dels cervells dels animals; per això, una olor pot modificar l´estat d’ànim (i per això es poden utilitzar les endorfines per rebaixar el dolo, o l’oxitocina per incrementar les ganes de tenir bones relacions). Hi ha més exemples a les pàgines 73 i 74.
Jesús va deixar que Magdalena utilitzés les olors (per això és la patrona dels perfums).
Fa 15 milions d´anys la vista va passar a ser dominant (respecte a l´olor) amb els primats.
Al segle XVIII es tornen a posar els sentits al seu lloc (en oposició a la corrent filosófico-religiosa anterior, que només donava importància a la ment i prohibia el cos.
FESTA DE LA IMAGINACIÓ.
Petits canvis poden provocar canvis espectaculars. Ho podem veure en l´evolució (de cèl. Procariota a eucariota; la diferenciació sexual (que provocà que la nostra supervivència depengui del contacte i la comunicació, ara fa uns mil milions d´anys); els primers cervells, les competències emocionals (fa dos cents milions d´anys), visió en color, els pits de les dones, el bipedisme, l’agricultura i la ramaderia (que els excedents fan que apareguin les classes socials, l´escriptura, la geometria, l’arimètica o la filosofia).
Els poetes van ser els conservadors de la informació i apaivagaven la ansietat de les persones.
La tecnologia s´ha de veure com un element col·laborador; no amb por.
Ara, amb un sistema en canvi constant i incertesa, ja no es demana uniformitat sinó qualitat, esforç, creativitat, excel·lència, caràcter emprenedor, talent, creativitat i innovació.
El talent i la creativitat es pot adquirir. L’alimenten la curiositat, la motivació, la memòria operativa, la cencentració mental, l´excel·lència en l´atenció, el planificar, la flexibilitat mental, l´empatia. Generalment, les persones que ho tenen els hi agrada contar històries, parlar en públic, els hi encanta el que fan, estima les tecnologia, els obsessiona la formació, tenen una visió festiva dels sentits.
La seducció ha valorat i potenciat les innovacions cognitives culturals i el llenguatge (contar històries, humor, creativitat).
La improvisació també ens ha permet sobreviure (al conill amb els salts davant de la gacela...) i a vegades ser predectibles té molts costos. L’aleatorietat minimitza els risc.
La improvisació està ben vista (i per tant és seductora). La creativitat també és seductora ja que és un indicador d´excel·lència (ja que ens permet millorar com a espècie o grup).
Ens fixem en allò que és més creatiu, nou.
La dopamina accentua la curiositat, la capacitat d´aprenentatge, la fantasia, la imaginació, la creativitat, el desig, la motivació, l’autoconfiança i l’optimisme.
El plaer aviva l´enginy.
Tenim el pensament convergent (per respondre a preguntes i problemes que tenen una solució correcta) i el pensament divergent (per a problemes més comuns a la vida, aquells que no tenen una única resposta com a bona). Aquest darrer pensament és el relacionat amb la creativitat (i està, principalment vinculat amb l´hemisferi dret).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada