dimarts, 2 de setembre del 2008

La Ciència i la Vida. J Sampedro i V.Fuster

2008. Editorial Rosa dels Vents. Resum: juliol08

____________________________________________________________________________________

L’HERBA CREIX DE NIT: Els embussos que patim es poden assemblar als embussos que es produeixen en el sistema circulatori.

Cal plantejar-se altres estats d´equilibri i no la tornada enrere; la construcció de muralles és una idea medieval i veig clar que les solucions exigeixen canvis mentals. El plantejament seria: analitzar el ventall dels diferents camins possibles i triar el millor.

Primer sentim i després pensem; quan un es posa malalt no controla i això li fa replantejar tota la vida. Els grups control reben una medicina que és el contacte metge-pacient (ara ja estan traient els ordinadors de l’escola).

Com canviar si el poder controla l´educació i ell no vol canviar res. La consciència i la pressió social cap a uns valors de responsabilitat personal i social ha de venir a través de l’educació, i des del poder no hi ha el més mínim interès a educar-nos contra ell. Però tens, raó, s’ha d´intentar trencar aquest cercli diabòlic, cadascú en el seu camp, per on pugui.[i]

La immigració, en certa manera, és l’ajut al desenvolupament organitzat pels subdesenvolupats[ii]: ja que els rics no els ajuden de veritat, ells vénen a buscar la quota de béns de la Terra que els correspon; si els diners no van on hi ha pobresa, la pobresa va on hi ha els diners. És així d´elemental.

La dignitat es viscuda sobretot als països econòmicament febles o d´economia mitjana; en la meva fam mano jo[iii].

LES TRES PREMISSES DE LA FELICITAT: (saber qui ets i invertir en el teu talent; complir el teu deure amb dignitat; aportar alguna cosa a la societat) En tota la formació tècnica manca el mateix: no es troba ni el temps ni el lloc per a impartir una formació diguem-ne humanista, la formació realment encarrilada cap al malalt, cap a la bona relació metge-pacient. A més hi ha un sistema educatiu que permet concloure la universitat i aprovar unes oposicions sense sentir la necessitat de pensar per aprovar.

S’ha arribat a una acceleració tal que la gent o bé està cansada i se’n va a dormir o , sinó està cansada, se’n va a divertir-se.

Cada cultura té un referent general: el nostre: els diners. Els clàssics: L’home és la mesura de totes les coses. A l’Edat Mitjana: Déu. En la modernitat: els diners. L’economia imposa la rendibilitat; en contra proposo la reflexió, a ensenyar a establir prioritats. Si et quedes ancorat a l´engranatge, donant voltes, perds la identitat personal.

Si perds l’estabilitat emocional i racional perds, no la felicitat, però sí la base per aconseguir-la. L’estabilitat depèn molt de si un és amo de sí mateix.[iv] Crec en l´obligació de servir a la societat.

Coses útils: a les cinc de la matinada aixecar-se, abans d´anar a la feina, i mirar per la finestra. Seure i fer d’esponja. Invertir en el teu talent, no en allò que el que en aquell moment el món t´envolta et presenta com a desitjable.[v] Saber que un compleix amb el seu deure, és molt important si parlem de felicitat.

Els tres invents decisius per al pas de l’edat mitjana a l’edat moderna van ser: la pólvora (va permetre que s’acabessin els castells, el feudalisme), la brúixola (va permetre les grans navegacions) i la impremta (va permetre la difusió d´idees). Doncs resulta que els xinesos tenien aquests tres invents des de feia molt, però no utilitzaven la pólvora per a la guerra, sinó per als focs artificials.

ENTRE DOS MONS: Ara tinc més malalts estressats que no deprimits. L’Estrès: pq l´individu viu en un món que no domina.´

A la Senda del dragó utilitzo la metàfora del vaixell occident on els components de la seva estructura han avançat i s´han modificat seguint ritmes i direccions diferents; la religió catòlica ha quedat al segle XVII; l’economia al s.XVIII, la política i la democràcia s’han convertit en una democràcia mediàtica i oligopòlica.

Les estadístiques demostren que la joventut no és tan ambiciosa, creu molt en la diversió; prefereixen aprofitar-se de la vida que construir-la i construir-se. Poden se passius perquè tenen la família que els protegeix. També perceben el desordre circumdant i, ho hem d’admetre, el caos no estimula a llençar-se. Les coses de que abans es gaudien ara es necessiten[vi]. L’oportunitat d’exercitar o no el nostre talent personal depèn en gran mesura de la motivació o desmotivació de l’entorn; el nostre deure és trobar incentius. De totes les motivacions que en aquest moment són possibles només veig la ciència. La ciència obliga a pensar i proporcionar plaer del descobriment (tb l’educador ha de respondre a altres estímuls que no l’econòmic).

UN departament dedicat a la prevenció fa fallida perquè és una cosa a llarg termini, que no pots quantificar; jo veig l’educació i la prevenció en paral·lel.

La qüestió és comunicar-se (malgrat sigui amb animals, roques, natura). Si un no fa autocrítica, primer ha d’aprendre a obrir-se per reconèixer el seu problema amb l´ajuda d’altra gent.

Relaxació (a l’esperit), exercici físic (al cos) i reflexió (al cervell). Fer solitaris, mentrestant, la reta del meu cervell concep, imagina, vola i s’endinsa en el que no conec.

El poder de la percepció, de l´atenció, de la memòria, del llenguatge, de la comunicació i d´intel·ligència no estan aïllats sinó que són interdependents; en el moment que deixis d´estimular qualsevol d’aquests aspectes del poder cognitiu, se’n van en orris tots. Els que fan les tres coses i mots encreuats tenen un poder intel·lectual més elevat, viuen més temps i fins tit to amb més qualitat de vida[vii].

La única diferència amb els animals és la part artística.

LA SEGONA VIDA: A la gent, en el món laboral, no li agrada baixar de nivell, fet que seria interessant abans de la jubilació (guia en un museu una vegada per setmana).

Se sap que la funció cognitiva es pot perpetuar però és la memòria a curt termini la que es deteriora amb més facilitat però si no hi ha estímul és fàcil arribar a una situació semblant a la degeneració. El terreny intel·lectual (mots encreuats també) és el més important per mantenir l’autoestima (i a més, amb ell, n’estimules d’altres). Com menys s’utilitza tot el sistema de teixits, com menys activitat física i mental s’ exerceix, abans comencen les cèl·lules a notar que no serveixen per ares i s’inicia un procès anomenat apoptosi (mort cel·lular programada). Amb l’Alzheimer se sap que és per una acumulació excessiva de material de rebuig dins la cèl·lula i, si hi ha molt, desisteixen en eliminar-ho.

No crec que sigui econòmicament viable un sistema de salut que ens limiti a sotmetre els pacients a tot tipus d’intervencions costosíssimes per superar situacions evitables. Camp cardiovascular sis factors de risc: dos físics: pressió arterial i perímetre abdominal (obesitat). Dos químics: els lípids (greixos/colesterol) i la glucosa. Dos ambientals: el tabac i el senderisme. (si parlen de les vaques boixes deixem de comprar carn però es parla del tabac i la gent continua fumant).

Davant de qualsevol canvi és important el suport afectiu.

L’amor en la vellesa és molt més profund, persistent i lleial.

CIÈNCIA I SAVIESA: Parlar és un bon antídot contra l’infart de miocardi. No tenir punts de referència és terriblement nociu perquè no es té autocrítica. Saber qui soc jo és a partir d’una relació externa. Si no pot comunicar-se viu empresónada i es desenvolupen tres vicis: egoisme, egocentrisme i enveja – facetes del mateix problema: l’aillament. Hi ha dos egoismes: el de la societat (porta al poder i l’eficiència) i el personal (perds el contacte amb l’entorn).

Una societat més satisfeta és incompatible amb l’aïllament.

La societat espanyola és encara difícil traspassar fronteres.

Comunicar implica exterioritzar allò que duus dins; parlar del temps, de l’última notícia no és comunicació.

Anar-se amb noies o nois més joves potser es per trobar a fora el que no es troba a casa o símplement una qüestió de prestigi social.

Les comunicacions humanes s’aprenen relacionant-se amb humans i no amb màquines (ordinadors). La flexibilitat, la tolerància, el sentit de solidaritat que exigeixen les relacions humane, l’amitat, l’amor, el suport s’aprenen entre humans i no en les màquines.

Qualitat de vida no significa el mateix per a tothom (oci, èxit, recer espiritual...). L’èxit és l´única meta que ens proposen; ens eduquen per a la lluita competitiva que convé al poder.

La realització és tenir domini sobre un mateix i moure’s a l’exterior sense deixar-se envair.

Buscar humanització és necessàriament buscar socialització, perquè l’home fora de la societat no és humà (no és el fet religiós qui els transmetrà).

La vida exigieix alguna cosa més que racionalitat. Exigeix espiritualitat, i el conjunt de totes dues coses és la saviesa.

D’on ve la moralitat? Si penso que no estic sol i que estic immers en una societat, he de compartir. Pot venir de dos fonts, religió o bé a través de la reflexió.

Per a mi la saviesa és la vivència de la sintonització amb el macrocosmos, és viure sintonitzat conscient o inconscientment amb el món.

El poc que sé de física i el poc dels orientals veig que coincideixen. Per mi el món és essencialment buit i energia. Francis Collins, tot i creient és un científic pur (per a Bbl)

MORIR UNA MICA CADA NIT: Ca tenir en compte: l’aspecte físic i com es transmet al pacient la seva situació tot lligat amb l’aspecte anímic. Tots els que envolten el moribund tenen l’obligació de contribuir a ajudar-lo a morir en pau. Les creences i les expectatives del malalt.

Abans la gent es moria a casa envoltada de la seva família (ok).

Enlloc d’educar-nos per a la mort, fet que seria útil per enfocar la vida i per veure com s’ha de viure ens l’amaguen. No pots tenir a casa una persona intubada, amb monitors, infermeres i tot el que això comporta.

Hi ha un element intangible que és la vitalitat de la persona. Per això cal explicar bé el diagnóstic i ser prudent amb el pronòstic.

EPÍLEG: Què podem fer quan veiem que es porta amb poca traça el timó de la nau? Si més no, alguna cosa creiem: la nau és una galera. Si tots els galiots anònims units ens conjuràvem per remar solament per a una banda, la nau canviaria el rumb i obligaria el timoner. El futur és manejable, la Vida és imparable.



[i] El terrorisme és la guerra dels febles i la guerra és el terrorisme dels poderosos.

[ii] La immigració, en certa manera, és l´ajut al desenvolupament organitzat pels subdesenvolupats

[iii] en la meva fam mano jo

[iv] Crerc en l´obligació de servir a la societat.

[v] La vida és servei, no diversió (creador de la seguretat social a Gran Bretanya).

[vi] Les coses de que abans es gaudien ara es necessiten

[vii] L’activitat tant física com mental fa augmentar la qualitat de vida.