dimecres, 30 de març del 2011

EL CRITERI PERDUT, en l´àmbit escolar. Gregorio Luri

EL CRITERI PERDUT en el món educatiu, Gregorio Luri.

Centre d´Estudis de Temes Contemporanis .CETC. i Angle Editorial. 2004

Referent del model educatiu de la Revolució Francesa.

El model educatiu sorgit de la Revolució Francesa veu el jo com un conjunt de nexes amb l´altre que col·laboren en el desenvolupament d´un projecte comú (aquest projecte d’autonomia col·lectiva xoca amb la proclamació de l´autonomia humana en la forma de màxima autonomia individual de cadascú, sense cap deute amb la comunitat).

El model de la Revolució Francesa considera que cada ciutadà carrega amb un deute que la comunitat li pot reclamar en qualsevol moment.[1]

Coneixements tecnològics o humanistes?

Els coneixements (ell utilitza la paraula aprenentatge) tecnològics tenen data de caducitat; en canvi, els coneixements d’humanistes, no.

Valors com a grau inferior a virtut.

Es parla de valors i no de virtut. La virtut, que és quelcom més que els valors, implica una construcció de la persona; els valors estan enfocats al consum cívic, per exemple, per ser consumidors responsables.

Dogmes imperants, situacions quotidianes o realitats

Projecte republicà.

Fomentar l´autonomia dels alumnes tot adaptant-nos a les seves necessitats (implica la derrota de l´escola republicana).

Fomentar i fer veure la importància dels nexes amb els altres (que col·laboren en el desenvolupament d´un projecte comú).

Fer veure i sentir els deutes amb la comunitat.

Cal propiciar l’autonomia de l´individu

Si no se li carrega d´una sèrie de deutes cap al col·lectiu es pot fomentar l´individualisme autònom.

Zappisme intel·lectual. Dispersió de l´atenció (per la creació de noves matèries).

Definir què és allò important (llengua i humanitats, segons es pot deduir d´altres apartats) i fer veure i sentir el deute amb la comunitat.

L’escola s’ha d’adaptar a la societat.

La cultura ha de canviar la societat.

Ull amb prioritzar excessivament el procés

i deixar totalment de banda el coneixement.

Renunciar a la redacció de textos complexos i exposicions orals

Cal donar sentit a la llengua i no caure en l´imperialisme de la imatge.

Debat

Els debats sovint ajuden a que l´alumnat es reforci en les seves idees, es blindi tot acabant dient que és la seva opinió).

Si és qüestió d’aprendre tècniques amb la figura de l´aprenent ja n’hi hauria prou.

Reforçar les humanitats (exercitació de destreses intel·lectuals com per exemple la gramàtica, retòrica o la filosofia).

Els oficis separen les persones.

La cultura uneix

Quan l´escola renuncia a ensenyar, l’autoritat del mestre queda sense suport legitimador.

Per reduir les desigualtats es posterga el treball i el talent.

No sobrevalorar el procés i deixar de banda els coneixements. Valorar el treball i el talent.

Didàctiques de línterès.

Esforc

A l´escola no hauria d´entrar les històries particulars de cada alumne (cal evitar les senyals d´identificació religiosa o cultural).

Fer les coses amables

Fer les coses (per l’alumne). Així és com s’acaba aprenent.

L’antifranquisme es va confondre amb antiautoritarisme. La pedagogia de l´interès ha cregut que interessar-se per l´opinió de l´alumne equivalia a fer-lo reflexionar sobre els seus interessos quan el que sovint provoca és l’oportunitat de blindatge de l´opinió pròpia davant l´obertura crítica del saber.



[1] Una proposta o via d’aplicació seria informar de quant costa la seva plaça (crec que és al voltant d´uns 6000€ anuals) i com la utilitza i/o aprofita.