ARA ÉS L’HORA, CATALANS!, Enric Vila Casas. 2009. ed. Viena Assaig.
El llibre està dividit en 8 blocs: prefaci, argumentacions, camí a seguir, causes que justifiquen la separació d’Espanya, relació de greuges des de 1714 fins avui, declaració d’independència de Catalunya, epíleg pacifista i agraïments. Viem-ne cadascun per separat.
Prefaci: Fa una recopil·lació històrica de Catalunya i les seves terres, des de l’imperi romà fins avui. Al final fa una reflexió: hem de trobar un camí per manifestar la nostra vella identitat, la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre dret a formar part d´una Europa que vam ajudar a construir.
Argumentacions.
- L’Estatut ha estat aprovar i votat pel Parlament de Catalunya i Espanya i refrendat i convertit per tant, legalment, en llei orgànica i executiva d’obligat compliment per tots els espanyols. Complir les lleis no pot ser una cosa opcional.
- L’estat va perdre les colònies Europa, Amèrica del Nord, Central i del Sud, a les Antilles i Filipines per un augment de la consciència de la pròpia identitat.
- La resta de colònies europees també van aconseguir la sobirania sota la vigilància de
- L’estat ha permès la creació de nous estats sobirans en territoris fins aleshores integrants de la seva sobirania (qüestió saharaui).
- Abans de 1714 les diferències polítiques entre Castella i Catalunya eren històricament innegalbes.
- No volem enemistar-nos, tan sols independitzar-nos.
Bon exemple:
- La declaració d’independència dels EUA al 1776. En ella s’apel·la al sentit de jústica.
Causes que justifiquen la separació d’Espanya. Com neix Espanya:
- La península, abans del 1714, estava dividida en un conjunt de nacions que a partir d’aquella data seran sotmeses a les lleis, els drets i els impostos de Castella. Això no passa per un pacte pacífic i voluntari. Un cop són sotmeses, a més, es produeix un procés d’aniquilació de la cultura, el dret, la vida (igual que amb els indis americans).
Greuges des del 1714 fins avui. (ho faig massa extens però no exhaustiu).
- Abandonats el catalans pels seus aliats anglesos i holandesos (incomplint el pacte de Gènova) Catalunya, Aragó i València (pretendents de l’arxiduc Carles d’Habsburg) són vençudes per les tropes aliades de Castella i Fraça (Lluis XIV).
- * Felip V i les autoritats de castella lleven a Catalunya, pel Decret de Nova Planta, la seva sobirania i els furs i drets seculars que havia obtingut – des de l´època comtal- de Ramón Berenguer I (any 1000) quan es va fundar
- Arrel d’això es destitueixen els càrrecs del govern de Catalunya i s’asseguren que cap persona natural de Catalunya accedeixi a cap funció important.
- * 4. Supressió de totes les universitats catalanes. Es crea una sola a Cervera (on també es prohibeix la lectura i l´ensenyament del català).
- * 6. Primera vegada que Catalunya es converteix en la que paga més impostos a la cora (això arriba fins al 2008 on el govern de Zapatero estima que l’espoli fiscal de Catalunya és de 15000 milions d’€ l’any – i alguns especialistes catalans ho augmenten fins a 18000)
- 7. Els primers palamentaris d’Europa eren tots catalans – el 1053 el comte de Barcelonra crea les primeres Corts Comtals.
- * 8. Es destrueix el barri de
- 9. El 1868 el General Prim (de Reus) fa un cop d’Estat i destrona a Isabel II de borbó però amb el rebuig de l’aristocràcia borbònica, l’església i els prínceps borbons es fa un atemptat i assassinat de Prim (1870).
- 10. 1873 s’instaura la primera república espanyola. Hi ha una forta rivalitat entre unitaristes i federalistes (Figueres i Pi i Maragall dimiteixen per no ser capaç d’evitar enfrontaments interns).
- 11. 1874 es fa un cop d’estat afavorit pels industrials catalans (que veien un perill en la inestabilitat).
- 12. Li entreguen a Alfons XII (rei d’Espanya el 1874)
- 13. 1898 es perden les darreres colònies espanyoles. Paral·lelament a Catalunya es dona una renaixença – cultural[1] i econòmica- i incorporació a la revolució industrial. Això salvà Espanya de la misèria.
- Espanya primer no vol donar ajuda a les noves empreses (s’oposa als aranzels); després els defensà. [hi ha un recull d’exemples d’odi de l’aristocràcia i burocràcia empobrida contra Catalunya a la premsa de Madrid, pàg.72]
- 14. Davant d’una rebel·lió militar republicana contra Alfons XIII, s’imposa la dictadura del capità general de Catalunya (Primo de Rivera) que en contra de les seves específiques promeses va prhibir l´ús de la llengua catalana i el seu ensenyament, els jocs florals, els diaris, el teatre... Després de l’Exposició Universal de Barcelona (1929) dimiteix.
- 15. El 14 d’abril de 1931 es proclama la segona República Espanyola i Frances Macià proclama la república catalana com a Estat integrant de
- Azaña va fer aprovar un Estatut rebaixat.
- Triomf de
- Les faccions extremistes provoquen una sèrie d’assassinats a Madrid i Barcelona que porten a unes noves eleccions.
- Guanyen els socialistes, l´esquerra i comunistes de Largo Caballero; amb ells es forma un govern de front popular.
- El general Sanjurgo (símplement exiliat a Portugal per un intent anterior) fa una insurrecció.
- Azaña diu “si voleu estar tranquils, barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys”.
- 16. Mort Sanjurjo i Mola en un accident, es nomena a Franco.
- 18. Bisbes espanyols i alt clergat a favor dels militars insurgents.
- 19. Barcelona és la primera ciutat que va ser bombardeixada des de l’aire; no només els centres industrials i comercials sinó també barris purament residencials.
- La lluita interna entre stalinistes i trotskistes del POUM no faciliten les coses.
- Anglaterra i França practiquen la política de no intervenció que després van pagar amb l’atac de Hitler amb mitjans estrenats a
- 20. Els exiliats no són ben rebuts a França (recordo: La maternitat d’Elna).
- Per pressions de Franco s’uneixen dos postures irreconciliables (fins al moment): falangistes i carlins tradicionalistes (formen
- 21. Recull de proclames contra Catalunya (pàg. 89).
- 22. Altra vegada (la 4a després de Felip V) es prohibeix l´ús de la llengua catalana (i també s’esborra la seva història i procedència política).
- 23. No va poder llegir ni emocionar-se amb Catalans com Verdaguer, Maragall, Espriu...
- 24. Detencions de desafectos (rojos, separatistes i masones) i vagos i maleantes. Van ser engarxolats, en camps de concentració o afusellats (al campo de
- 25. Quan Franco visita Barcelona hi ha arrestos, controls... No entenen un hospital com el de Sant Pau (de Domènech i Montaner).
- 26. Després del que va costar que s’acceptés el retorn dels papers de Salamanca es va suspendre la devolució sine die.
Sempre que els sondejos van malament, una bona guitza als catalans restableix la situació.
- 27. Sembla ser que els grups del tripartit aprovan, amb el seu vot, la distinció i oficialitat del valenciano respecte el Català.
- 28. Politització del poder judicial (Tribunal constitucional admet recursos contra determinats competències que es concedeixen a l’Estatut i no es preocupa que figurin en estatuts com el d’Andalusia, València o Balears).
- 29. Els catalans són els majors contribuents de l’Estat (amb els borbó, durant les dictadures, la república i la transició). Després de 40 anys de governs enemics conservem la primacia financera, cultural , industrial, artística d’espanya – malgrat que a espanya es fan les autovies... amb una major inversió.
Tots els governs s’havien negat a publicar les balances fiscals.
El ministeri d’hisenda el va fixar en 15000 milions d’€ l’any ( i alguns especialistes en 18000 milions). Cada català ha de pagar a l’estat uns 3000€ més del que paguen la resta.
- * 30. Construcció d’un AVE poc rentable econòmicament (Madrid-Sevilla).
L’estat s’entesta en que arribi a Barcelona el 21/12/2007 perquè el 22 arriba a Valladolid i el
La inversió en trens de rodalies entre el 95-00 va ser de 153 milions a Barcelona i
Un poble civilitzat i pacífic va fer que aquelles 3 hores que alguns ciutadans s’havien d’aixecar abans per arribar a la feina no provoquessin alderulls més importants.
- Incompliment de Zapatero Referent a l’Estatut. Catalunya tenia les seves pròpies lleis fins a Felip V, quan promulga el Decret de Nova Planta, i el naixement d’Espanya per causa de conquista.
Després de modificacions en finançament, estructura i justícia social (quan Alfonso Guerra diu que li ha passat el ribot) s’aprova per majoria al Parlament espanyol (convertint-se així en una llei orgànica) i és referendat a Catalunya. Malgrat tot això encara avui està per aplicar en la seva part més essencial.
La falta de sentència i la seva composició també afegeix desprestigi al poder judicial.
L’agost del 2008 Solves presenta un pressupost de finançament que res té a veure amb el’Estatut (i diu que la culpa no és seva sinó de que la part catalana no està d’acord).
- Referent a les balances fiscals. Balears, Catalunya i València (Països Catalans) són les comunitats més perjudicades. Nosaltres ens hem de pagar les nostres carreteres, trens, autopistes... Fins i tot es salten aspectes econòmics (l’AVE Barcelona-Madrid, que no va ser el primer, és el més rendible dels AVEs construïts). Malgrat tots els problemes a rodalies Zapatero manté a Magdalena Álvarez.
Al gener del 2008 s’havien de passar les rodalies.
Al Prat
- Referent a les finances i als bancs. Espanya es nega, en un inici a posar aranzels per protegir les indústries catalanes (que ho demanaven perquè Europa ens havia avançat en
Els bancs municipals desapareixem després de
S’expliquen dos casos: el de Banc de Catalunya (que cau degut a la retirada immediata dels actius de Campsa) i el de Banca Catalana, que després de fer un esforç per absorvir alguns bancs industrials es promouen una sèrie de notícies adverses i fa fallida (i el Banc d’Espanya salva a alguns bancs industrials que estaven en pitjor situació financera).
- Referent a la politització dels esports. Josep Suuñol i Carrer (president del FC Barcelona) va ser assassinat a trets. S’explica el cas Kubala (signa pel Barça amb la condició que estigués un any sense jugar) i el cas Di Stefano (que s’obliga a que jugui un any amb el Barça i un any amb el Madrid). També s’explica la diferent comptabilització d’estrangers amb els oriünds (jugadors de sud-amèrica); amb una informe de Roca i Junyent s’acaba el tema.
- Crims imperdonables. Nuqyek Carrasco i Formiguera (cap d´Unió Democràtica de Catalunya), Lluís Companys (intenta dominar els extremistes però no pot, no pot marxar a Mèxic perquè té un fill malalt; mor afusellat a Montjuic descalç, trepitjant terra catalana sense cap bena als ulls i cridant “Visca Catalunya”) i Salvador Puig Antic.
- Catalanofòbia. Llibre de Francesc Ferrer Gironès (any 2000). Per exemple recull un estudi del 76-79 en el qual es detalla el sentiment d’afecte o rebuig de les altres comunitats vers Catalunya. A Espanya, cap català ha arribat al càrrec de primer ministre de cap govern espanyol.
Catalunya, sense ajut de l’Estat ha estat la regió més pròspera i rica d’Espanya.
Declaració d’independència.
Proposa un text basat en
Epíleg.
Proposa els passos per aconseguir la independència per via pacífica.
- Anunciar la intenció a l’Estat,
- Consultar al poble de Catalunya (l’Estat ho accepta i l’UE i l´ONU ho supervisen).
- Declarar el patrimoni i delimitar les fronteres (sota la supervisió de l´UE i l´ONU).
- Fer un tractat solumne de no agressió i pacte de col·laboració.
- Redacció de les condicions que cregui l’estat i que
I sobre l’excusa de
[1] Verdaguer i Guimerà, Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch.
